Qui no suma se n'ix

Si el mar et crida, Venus et vetlla, i la lluna t'acarona, vol dir que ets del tot imprescindible.

dilluns, de gener 12, 2009

On és el vent que m'empeny?

Un buit immens ompli les hores que no replene amb quelcom caboira. Tinc molta gent que estime i sé que m'estima, tinc molta sort de la terra on visc, tinc moltes coses que no necessite, tinc paraules per vessar molt gots, tinc tant que vull més. Aquest sé què no vindrà, aquest sé què se n'ha oblidat, aquest m'ha abandonat. L'exàmen bé, gràcies. La familia bé, gràcies. La vida també. Però sé que ell ja no hi serà perque està molt bé a terres llunyanes, perque sé que m'estima com no puc (i no vull) entendre, perque sé que l'he de deixar anar, perque sé que si solte la corda la immensitat es tornarà insoportable. "No em vull negar cap demà per una almoina del passat"

Verd


Bona nit.
El món s’ha vestit d’hivern.
Els arbres
tanquen els ulls d’escorça.
La nit,
freda i fosca,
com una bruixa
de somnis glaçats,
petrifica
el verd
d’una fulla adormida.


Un llibre per a xiquets que fa rimar els mots que et vull, i no puc, o no en sé, fer-te arribar.
Bones nits d'hivern a totes i tots.

divendres, de gener 09, 2009



València, dissabte 10 de gener MANIFESTACIÓ a les 17 hores a S. Agustí.

www.palestina.cat

dimecres, de gener 07, 2009

Vers l'infinit.








Carla González pren el pols a l´estat actual de la música en català



Levante-EMV, València. 7 de gener de 2009.

La periodista valenciana Carla González Collantes acaba de traure al carrer, de la mà d´Edicions Documenta Balear, el seu darrer llibre Una llengua musicada, amb el qual vol contribuir a la difusió i promoció de la música cantada en la nostra llengua i, al mateix temps, reflexionar sobre el deute que, segons l´autora, el present musical té amb el passat.
«Si hui podem parlar de música en català com a realitat viva i creixent és perquè hi ha uns precedents. Cal tindre en compte, també, que el futur es forja des del moment actual. Música de qualitat, que travessa fronteres; que experimenta nous sons, nous estils i tendències; música actual que no renuncia no a les arrels ni a la tradició», explica l´autora.
El director dels Estudis d´Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya, Isidor Marí, afirma al pròleg del llibre que Carla González «recull, analitza i exposa la trajectòria de la nostra cançó amb detall; i el coneixement i la comprensió que hi ha posat, serà la base d´un qüestionament creixent de la marginalitat en què es troba la nostra cançó, fins i tot en el mitjans públics i en llengua catalana».
El cos central del llibre el constitueix la música de les Illes Balears, tant la música actual com la d´un temps passat, però també s´estudia la música que naix i creix a la Comunitat Valenciana i Catalunya. L´autora fa un recorregut per la nova cançó a Catalunya, les Illes Balears, a la Comunitat Valenciana i pels diferents festivals d´aquest estil musical. També analitza la música popular a través d´un seguiment de les manifestacions folklòriques tradicionals i aprofundeix en la situació de la música en la nostra llengua als mitjans de comunicació dels tres àmbit autonòmics. El llibre reivindica la música com eina de normalització lingüística i parla de la creació musical en català del futur.

divendres, de gener 02, 2009

Cap d'any folk, subversiu i transmutant

Audàcia que no rima

Fa temps algú va explicar-me que el verb recordar amagava una etimologia molt poètica: tornar a passar pel cor. Ara que és temporada de fixar-se en com passa el temps, m'han tornat a passar pel cor músiques, imatges i, sobretot, paraules, sobretot, escrites. Així que farem vella aquella dita de "Agua pasada no mueve molino, mas estas en mi, como cauce es al río" i deixarem que l'aigua torne a brollar, amb la força del primer amor. Però com aquest de nou no té res, i m'atreveisc a cantar-ho, soltarem la barca i gaudirem, ara si, dels paratges que a cada gorg se'ns presenten. Sabem que trobarem al final del camí: la mar. La mar, on tots els seus camins si que són infinits.

Primer comentari: sí, ens coneixem.