On és el vent que m'empeny?

Un buit immens ompli les hores que no replene amb quelcom caboira. Tinc molta gent que estime i sé que m'estima, tinc molta sort de la terra on visc, tinc moltes coses que no necessite, tinc paraules per vessar molt gots, tinc tant que vull més. Aquest sé què no vindrà, aquest sé què se n'ha oblidat, aquest m'ha abandonat. L'exàmen bé, gràcies. La familia bé, gràcies. La vida també. Però sé que ell ja no hi serà perque està molt bé a terres llunyanes, perque sé que m'estima com no puc (i no vull) entendre, perque sé que l'he de deixar anar, perque sé que si solte la corda la immensitat es tornarà insoportable. "No em vull negar cap demà per una almoina del passat"