On un camí més dolç?
dilluns, de desembre 18, 2006
dimecres, de desembre 13, 2006
The Children's Hour (La Calumnia)
El veredicte: culpables de "coneixement sexual pecaminós recíproc"
dijous, de desembre 07, 2006
A CASA, PER FAVOR
Anem tots junts a conjugar el verb caminar i en acabar, encara farem cara de sorpresa i tot, al descobrir que som al mateix lloc on pronunciarem el primer "jo camine".
Provem ara amb entendre i a la primera, sense cap esforç aparent, sentirem la gran alegria d'entendre tot el que ens envolta.
Què divertit! Seguim. Podriem provar el que ens diu el senyor gronxar, i de sobte som a la fira, allí la gravetat pot descobrir-nos de tot el que es capaç.
Hi ha tants i de tantes diferents magnituts, que sols amb un simple "jo acompanyat" ja podem viure aventures rollo Cinexin.
Ale, a conjugar que el món s'acaba...
I si de cas, ja pillarem un taxi per tornar a casa.
diumenge, de desembre 03, 2006
JO TAMBÉ VULL
L'última repassada per la xarxa, un darrer adeu a un dia del que sols em queda somniar, una peça sols em faltava per acabar el trencaclosques: amb que vull somniar huí?No m'ho havia ni tansols plantejat fins que l'he vist, com qui no vol la cosa, a kilòmetres de la costa, sentint-se lliure i jugant amb les ones, totes elles, marines i com es diguen les del cel.
I així de clar ho tinc, jo també vull, però com sols puc esperar que al meu cap se li passe per ell mateixa, (com se li passa algo pel cap al cap?), almenys faré força al dormir-me per somniar en volar, encara que al final, si fins i tot vole, a saber per quins paratges surrealistes em toca gaudir.
Però no vull fer un poema de somnis, sols vull que entenga la meua enveja al desitjar el que sols puc abastir sense mullar-me. I amb el seu llenguatge li ho dic...
divendres, de desembre 01, 2006
HAPPY NEW SHAMPOO
Tu eres el meu únic vici...així et canta a l'orelleta una de les més belles veus mai somniades. I huí ha començat un dia de lleganyes als ulls, i al cel, gens acomboiauret la veritat, però ha tingut que arribar ell, amb la prepotència del no-nat, per acompanyar-me, envoltats tots dos de la dolçor que embogí Ulisses, a balls i somriures irrefrenables.
I sí, era mentol anticaspa...
