Sense anhel no hi ha mancança

Hui no feia falta arribar fins la plaça de Viriat, hui ni n'ha mancat ni sobrat res. Hui tenia ganes de rodar, rodar el desfici d'hores de biblioteca, desfici d'hores d'anhel, desfici que tres, tres hores han estat les necessaries per a omplir-me de forces que m'acompanyaran una bona temporada. Des de l'últim punt i seguit ha començat a sonar l'himne de València de la verbena del casal "fallero"de baix. Jo he d'estudiar estadística. Jo visc a València i l'estime. Visca València!! (desentonen el crits que acaben amb un Amunt València!). Malgrat tot l'estime i vull viure i m'agrada viure ací. Els barris, els meus pobles, els meus amics, els meus amors, les meues joies. Hui no em mancava res fins que he quedat amb el que necessitava. Ni boli, ni paper, ni bloc em permeten dir el que senc, però no cal, sense paraules que ho dibuixen, jo tinc molt clar el que vull. I si no arriba mai, no passa res, per sempre estarà dins el meu cor. De res i gràcies per tot!