moments schLOSsT

Quin gust de viure, gràcies Bata!

Come on Eileen

Tot venia d'intentar estructurar al buit els factors que defineixen un conglomerat de persones com a urbanites o com a quelcom altra cosa que ara no ve al cas. El fet és que tot plegat no resultava gens engrescador. Però com qui no vol la cosa he acabat escoltant musiqueta i les pesigolles han començat a rondar-me sense saber ni com. Per a arribar a altres nivells ja cal possar-se més, però tampoc fa falta en hores de treball. Res xiquetes, que per despertar el que no està ni dormit, esta cançoneta ha estat un descobriment que ni a Mesopotamia hagués florit millor.

Vaig a continuar fins esbrinar perquè vivim a "regions morals" i no a una vall de taparabos i amazones sobre lleons de les cavernes, que de llarg fa molta més alegria, on va a parar, i no val el desfase temporal, ja no.

Agarreu-se que ve Pasqua, i per si no teniem prou, Falles folles!

Si, estic contenta. Una besà!

Deshora a hora horà.

Han estat dies de dormir a deshora i matinar a qualsevol altra, però ara ja sols tres horetes llargues manquen per a què ja no hi puga mirar de reüll els índexs i les matrius de covariàncies. Ha de ser de cara i amb l'empeny que fa res impossible. De les estones intemporals rodejada d'animalets que m'intentaven explicar mons paral·lels, i mentre el meu seny lluitava entre voler entendre i desistir i avançar sense pensar en el perquè, l'únic segur i real que per molt de temps recordaré ha estat el bes regalat per donar-me les bones nits i alleugerir-me la càrrega del "nyerviet". A tu, amic de croades inferides, l'alè que ens acarone en un dolç somni i, ja mateix, ens enlaire cap a la victòria final.

How Fucking Romantic

Huí he estrenat el nòrdic! Com anava, aleshores, a matinar? De cap manera! M'he embolicat fins que, la llum i la conciència (la fameta que em pessigollava la panxeta), m'han dut a abocar-me al balcó i saludar el nou migdia plaent. Un dinar lleugeret, una dutxeta i a voltar pel barri. Amb el portàtil he baixat al Botànic (estava tancat però la xica de la porta, molt simpàtica ella, m'ha deixat seure a un dels primers banquets), jo era l'ama. He fet un poc de feina, no massa, a vore si encara trauré bones notes i tot, jeje. I, bàsicament, he escoltat els pardalets i he vist volar les fulles de la tardor. Si, molt bucòlic tot. Amb la caiguda del sol també han caigut unes cervesetes i unes rialles que obrin la gana, per sopar una sucosa truïta de creïlles i alls tendres. Ara he tret el "puf" al balcó i mire els pocs estels que les senyores faroles em fan el favor de no eclipsar. A dins, sona la música (de vinil no, que no tinc ganes d'alçar-me a cada quinze minuts), tan boniqueta ella que trobe que m'adormiria i tot ací fora. Però no, que huí també m'espera el meu nòrdic i demà si que he de matinar. Aii!! Quant que em costarà!
Un xicotet troset de la cançó que no puc deixar d'escoltar...

MAGNETIC FIELDS lyrics

The opposite of hallelujah!!

Si, he acabat examens! I, sense pena ni glòria, continue el viatge on el motor de tracció hi són els petits colpets autocomplaents a l'esquena que, dia rere dia, m'encarregue de renovar. Tot amb l'ajuda, "inestimable", de qui sé que m'estima.

Si, he recordat moments que foren un canvi en la meva direcció a seguir. I, amb més glòria que pena, continue recordant que responc a la mateixa adreça. Tots sabeu que us estime.

I no, entre la pena i la glòria, s'estén tot un munt de veritats a les que he de fer front, sense motor i amb la meua única tracció. Una a-tracció, re-pulsió, on he de vesar la saviesa per arribar al punt d'equilibri psico-emocional-complaent. Si en falla un, caguerà!

Amb un si (omni-complaent) i un no (omni-cabudet), envie al món virtual tot el món emocional que ara no puc reprimir. Demà, per a tots el sol lluïrà! Passat, de nou quelcom cor caurà!

Per mi, a l'espera de París em trobe. Per a tots, enlaire deixaré caure el vers mai escrit "en un moment".

A tu, ja ho saps, tot els joiosos amaneixers. A mi tota la resta que, al teu continu devaneig, em regales. Entre un si i un no hi ha tot un món que em permet somniar. Quelcom dia, definitivament, despertaré.


Bons dies i nits!

zzzzzzzzzzzzzzzzzzz

MAEDEU D'AGOST

Els colors del meu món...

Amb l'últim alé d'aquest gloriós "any 15", un abraç ben fort per a tothom!

Per cert, com mola aquest "anuncio"



Besets!

UNA PERSONA SUMA 66

Sols un segon em manca per poder "anviscar" l'etern infinit i enlair-lo en la més dolça plenitud. Sols un segon fa que "l'espelma s'apagui" i, quelcom espurna, apareix per robar-li la seva ubiqüitat. Molt més enllà d'aquest segon, milers d'envits m'empenyen vers la flama que a la ferotge tempesta sobreviu.
I, si veieu el punt final, descobrireu que
quelcom espurna, encèn la mateixa espelma.
Pel primer dia en que espurna i espelma s'han apagat.