Axial

Em trobe en un punt d'inflexió que sembla ser s'ha convertit en ratlla. Per moments sembla que despegue, i dies lleganyosos com els d'ara em tornen els peus a terra i veig com, un rere l'altre, no faig més que perdre vols. Sé on vull arribar i sé com fer-ho, però (per què sempre ha d'haver-hi un?) entre els dits me s'esmuny. Veus Sandra, ara ja no ho tinc clar el que vull i, per tant, ja no sé on vull arribar. Bauman ho relaciona amb viure a una "societat líquida" i desenvolupa la seua hipòtesi al voltant dels canviants vincles entre les persones, d'un temps ençà molt menys estables. Aquests són els vincles que no m'acaben de deixar viure tranquil·la, no per la seua suposada estabilitat, sinó més bé, tan sols (o molt) per existir. Si els tinc mal, i si no, també. Huí, fins i tot em pesen els vincles intrapersonals.