How Fucking Romantic
Huí he estrenat el nòrdic! Com anava, aleshores, a matinar? De cap manera! M'he embolicat fins que, la llum i la conciència (la fameta que em pessigollava la panxeta), m'han dut a abocar-me al balcó i saludar el nou migdia plaent. Un dinar lleugeret, una dutxeta i a voltar pel barri. Amb el portàtil he baixat al Botànic (estava tancat però la xica de la porta, molt simpàtica ella, m'ha deixat seure a un dels primers banquets), jo era l'ama. He fet un poc de feina, no massa, a vore si encara trauré bones notes i tot, jeje. I, bàsicament, he escoltat els pardalets i he vist volar les fulles de la tardor. Si, molt bucòlic tot. Amb la caiguda del sol també han caigut unes cervesetes i unes rialles que obrin la gana, per sopar una sucosa truïta de creïlles i alls tendres. Ara he tret el "puf" al balcó i mire els pocs estels que les senyores faroles em fan el favor de no eclipsar. A dins, sona la música (de vinil no, que no tinc ganes d'alçar-me a cada quinze minuts), tan boniqueta ella que trobe que m'adormiria i tot ací fora. Però no, que huí també m'espera el meu nòrdic i demà si que he de matinar. Aii!! Quant que em costarà!
Un xicotet troset de la cançó que no puc deixar d'escoltar...
