Audàcia que no rima

Fa temps algú va explicar-me que el verb recordar amagava una etimologia molt poètica: tornar a passar pel cor. Ara que és temporada de fixar-se en com passa el temps, m'han tornat a passar pel cor músiques, imatges i, sobretot, paraules, sobretot, escrites. Així que farem vella aquella dita de "Agua pasada no mueve molino, mas estas en mi, como cauce es al río" i deixarem que l'aigua torne a brollar, amb la força del primer amor. Però com aquest de nou no té res, i m'atreveisc a cantar-ho, soltarem la barca i gaudirem, ara si, dels paratges que a cada gorg se'ns presenten. Sabem que trobarem al final del camí: la mar. La mar, on tots els seus camins si que són infinits.

Primer comentari: sí, ens coneixem.