UNA NIT DE SOL
...AMB TU M'ADORC.dijous, de maig 24, 2007
dimecres, de maig 16, 2007
Les mentires que no pares de contar
Tot comença per voler fer un post i, amb l'empemta dels primers i els recursos dels últims, he pensat: "Puge un video i l'acompanye del primer que se'm pase pel cap". Però els darrers resultats no em diuen ni fu ni fa, més bé han esdevingut una recopilació de coses que m'he trobat per ahí i que en eixe moment volia recordar. Però, com sol passar, a més del blog tinc llibreta de notes i agenda (massa coses per poder tindre un mínim criteri d'ordre), m'ha quedat del tot desastre i sense cap ni peus. Però no és més que això, ni cartell publicitari ni pretensions de publicació seriosa, sols un full més on rallar un poc del que em rodeja. Però, i lo lluidor que queda en un no-res?
Ara si, es nota que venen examens i mira, de sobte em venen ganes d'escriure, eixir, rodar i, fins i tot, d'anar a la mar. Però hauré de sacrificar, i mira que em dol, eixes meravelloses hores d'arena, sol i platja. Per contra, la meua cultura (si em permeteu l'atreviment) està d'enhorabona. A les dues últimes setmanes he vist tantes pel.lícules com fa temps que no recorde. He vist: Llach, la revolta permanent (2007) -imprescindible-; La vida de los otros (2006) -bona recomanació, gràcies-; "redescobert" Gia (1998) -Juliet és "la meua"-; PI, fe en el caos (1998) -no m'ha fallat-; La ville est tranquille (2001) -altra recomanació-; Another gay movie (2006) -alee!-; El taxista full (2005) -molt bona-; Network (1976) -val la pena-; Michael Collins (1995) -també-; Irma Vep (1996) -phsé- i el seu referent (com és diu això, comunicadors?) Les Vampires (1915) -oohh!-; Catch 22 (1970) -la raó és mentira-; La bohème (1926) -visca els intertítols!-; La caixa de pandora (1928) -com de tant en tant, sempre m'agradarà-. Unes per obligació i altres per devoció, aquestes son les imatges que darrerament m'acompanyen.
I pensant en imatges, se'm venen al cap un munt de sons que els fan companyia, a elles o al neguit que de tant en tant m'acompanya. Com s'ho farien als anys vint per recordar imatges sense so? Tan fàcil com que entre ells (fora de càmera) no és veien en blanc i negre. Aquest era un dubte meu existencial de l'infància i el desconcert màxim de "ma uela" de com podia jo ni pensar en això. Per a ella era com si una novia decidira casar-se de roig. Segurament el mateix que sentiré jo quan els meus nets (?) em pregunten si nosaltres ens veiem ara pixelats. Tot venia de la música que escolte últimament, però com la decisió ja està presa, i no sé penjar audios que acompanyen la lectura, amb els versos hi haurà prou.
I fins ací la comunicació, que no cal abusar ara. Als que estudieu, ànim i molta sort, als que treballeu, força i alegria i als que "tot al vol", l'enhorabona.
Ara si, es nota que venen examens i mira, de sobte em venen ganes d'escriure, eixir, rodar i, fins i tot, d'anar a la mar. Però hauré de sacrificar, i mira que em dol, eixes meravelloses hores d'arena, sol i platja. Per contra, la meua cultura (si em permeteu l'atreviment) està d'enhorabona. A les dues últimes setmanes he vist tantes pel.lícules com fa temps que no recorde. He vist: Llach, la revolta permanent (2007) -imprescindible-; La vida de los otros (2006) -bona recomanació, gràcies-; "redescobert" Gia (1998) -Juliet és "la meua"-; PI, fe en el caos (1998) -no m'ha fallat-; La ville est tranquille (2001) -altra recomanació-; Another gay movie (2006) -alee!-; El taxista full (2005) -molt bona-; Network (1976) -val la pena-; Michael Collins (1995) -també-; Irma Vep (1996) -phsé- i el seu referent (com és diu això, comunicadors?) Les Vampires (1915) -oohh!-; Catch 22 (1970) -la raó és mentira-; La bohème (1926) -visca els intertítols!-; La caixa de pandora (1928) -com de tant en tant, sempre m'agradarà-. Unes per obligació i altres per devoció, aquestes son les imatges que darrerament m'acompanyen.
I pensant en imatges, se'm venen al cap un munt de sons que els fan companyia, a elles o al neguit que de tant en tant m'acompanya. Com s'ho farien als anys vint per recordar imatges sense so? Tan fàcil com que entre ells (fora de càmera) no és veien en blanc i negre. Aquest era un dubte meu existencial de l'infància i el desconcert màxim de "ma uela" de com podia jo ni pensar en això. Per a ella era com si una novia decidira casar-se de roig. Segurament el mateix que sentiré jo quan els meus nets (?) em pregunten si nosaltres ens veiem ara pixelats. Tot venia de la música que escolte últimament, però com la decisió ja està presa, i no sé penjar audios que acompanyen la lectura, amb els versos hi haurà prou.
I fins ací la comunicació, que no cal abusar ara. Als que estudieu, ànim i molta sort, als que treballeu, força i alegria i als que "tot al vol", l'enhorabona.
Para que digas que nunca me acuerdo,
para que luego digas que no te echo de menos,
para que pienses que nada te quiero,
para que luego pienses que hubiera sido perfecto.
Para que pienses que estás en lo cierto,
para que sepas en qué estoy pensando,
para que estés pensando cuando era mi cumpleaños,
que sientas lo mismo que yo siento aquí.
Para poder ordenar lo que pienso,
para poder explicar lo que quiero,
para contarte lo que me ha pasado durante el invierno,
para que alguien más pueda saberlo.
Para tener algo en qué entretenerte,
para reconocerte que no es tan fácil a veces,
para que escuches lo que me ha pasado
durante el tiempo que estuve encerrado.
Para medir las palabras que siempre has malinterpretado,
para decirte que estoy de tu lado,
para que entiendas que siempre lo he estado,
para que notes que alguien se acuerda de ti a cada paso,
para que sepas que no ha sido en vano.
"Para que luego digas (sevillanas)"
Los Planetas
Alegrias del incendio (cd single, 2007)
