JO TAMBÉ VULL

No m'ho havia ni tansols plantejat fins que l'he vist, com qui no vol la cosa, a kilòmetres de la costa, sentint-se lliure i jugant amb les ones, totes elles, marines i com es diguen les del cel.
I així de clar ho tinc, jo també vull, però com sols puc esperar que al meu cap se li passe per ell mateixa, (com se li passa algo pel cap al cap?), almenys faré força al dormir-me per somniar en volar, encara que al final, si fins i tot vole, a saber per quins paratges surrealistes em toca gaudir.
Però no vull fer un poema de somnis, sols vull que entenga la meua enveja al desitjar el que sols puc abastir sense mullar-me. I amb el seu llenguatge li ho dic...

0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home