EVGENIYA DEBRYANSKAYA

Mentre l'orgull gai manifesta la seua desitjada alliberació per les grans ciutats del món, a altres tan grans com Moscú (amb la manifestació prohibida per l'alcalde) i Varsovia (plena de retrograds carregats d'estampetes), sembla que vullguen tapar el sol amb un dit. No dedicaré paraules de menyspreu a qui les mereixen, sols volia donar una veu humíl per tota la gent que no ha pogut acabar aquest dia sense blaus per tot arreu i el cor sagnant de tanta humiliació sofrida. Qui són els pecadors a aquesta història? Evgeniya, ens ha fet mal a totes...

PUTO ORGULL

Tota d'orgull voldria estar plena, però aquesta nit sols el teu calor acaronarà els meus somnis.

AMANEIXER A S'HORABAIXA (inacabat)

RAIG DE FOSCOR

A prop i llunt, un pas més enllà, o al final a l'esquerra, tot són indicacions per arribar enlloc. Camines i corres, saltes i rebotes, mires i no veus. A la que vas, ja estàs tornant, i volies dur el cànter ple i carregues de pensaments que et buiden de son la nit. Amb tot, de sobte una imatge et pinta un somriure que, a la fi, és el que vols recordar d'un dia que t'ha fet escriure paraules per no oblidar a qui ja no et deixen desitjar.

Automàticament, el lleuger i inconcient caminar s'atura davant l'impassible homenet roig. El sabor del granissat encara fresc, et recorda que, uns minuts fa, el gust volava junt a la conversa i el cigarret plaent, ara, a la vorera amiga de gegants, els ulls tenen sol, la gent té el seu món, les rialles tenen gust, el meu cor té el gel del granissat.
Arriba la nit i el seu sopar també. Sí, nit, sopar, conversa, anuncis, calada, anècdota, conversa, silenci, comiats, conversa, adèu...dormir, intentar, voltar, llum, foscor, voltar, intentar, dormir, voltar, llum, conversa, calada, conversa, comiat, dormir...pensar, escriure, pensar, enyorar, pensar, enyorar, enyorar, enyorar (...)