Qui no suma se n'ix

Si el mar et crida, Venus et vetlla, i la lluna t'acarona, vol dir que ets del tot imprescindible.

dissabte, de juny 10, 2006

RAIG DE FOSCOR





A prop i llunt, un pas més enllà, o al final a l'esquerra, tot són indicacions per arribar enlloc. Camines i corres, saltes i rebotes, mires i no veus. A la que vas, ja estàs tornant, i volies dur el cànter ple i carregues de pensaments que et buiden de son la nit. Amb tot, de sobte una imatge et pinta un somriure que, a la fi, és el que vols recordar d'un dia que t'ha fet escriure paraules per no oblidar a qui ja no et deixen desitjar.

Automàticament, el lleuger i inconcient caminar s'atura davant l'impassible homenet roig. El sabor del granissat encara fresc, et recorda que, uns minuts fa, el gust volava junt a la conversa i el cigarret plaent, ara, a la vorera amiga de gegants, els ulls tenen sol, la gent té el seu món, les rialles tenen gust, el meu cor té el gel del granissat.
Arriba la nit i el seu sopar també. Sí, nit, sopar, conversa, anuncis, calada, anècdota, conversa, silenci, comiats, conversa, adèu...dormir, intentar, voltar, llum, foscor, voltar, intentar, dormir, voltar, llum, conversa, calada, conversa, comiat, dormir...pensar, escriure, pensar, enyorar, pensar, enyorar, enyorar, enyorar (...)

4 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

<< Home