Deshora a hora horà.

Han estat dies de dormir a deshora i matinar a qualsevol altra, però ara ja sols tres horetes llargues manquen per a què ja no hi puga mirar de reüll els índexs i les matrius de covariàncies. Ha de ser de cara i amb l'empeny que fa res impossible. De les estones intemporals rodejada d'animalets que m'intentaven explicar mons paral·lels, i mentre el meu seny lluitava entre voler entendre i desistir i avançar sense pensar en el perquè, l'únic segur i real que per molt de temps recordaré ha estat el bes regalat per donar-me les bones nits i alleugerir-me la càrrega del "nyerviet". A tu, amic de croades inferides, l'alè que ens acarone en un dolç somni i, ja mateix, ens enlaire cap a la victòria final.