MONOPOLI DEL BLAT vs. POESIA ALEMANYA
Demà tinc un examen d'economia i huí pel cap em ballent un munt de conceptes que, com diria el gran hipòrita Mankiw, em fan ser el més gran dels "loros": "Qualsevol pot ser un expert economista si sap com fer fluir entre els seus raonaments oferta-demanda i, repetint-los com un "lorito", s'encara a resoltre quelcom problema econòmic".
El desvici i la desesperació em fan perdre el poc temps que em queda fins, l'angunia final, demà a les 8:30. Sí, del que tan gaudeix la gent d'anomenar "bon de matí". Així, una darrere l'altra, navegue entre pàgines on, diversos noms sense cara, assagen i divaguen al voltant dels temes més inversemblants. Tanmateix, m'agrada perdre'm entre raonaments que enganyen el meu saber, construint una sensació d'estar enriquint els meus coneixements mentre els coneixements "utils", que amb el nou amaneixer m'esforçaré per inventar, romanen pacients a les pàgines fins que el meu neguit estiga saturat i, amb nous anims, torne a encarar-los.
Tot açò m'està fent recordar una lectura de fa temps, pot ser acompanyada de Bastian Baltasar Bux (que ara comparen amb Harry Potter. Aii, el "salto generacional!), pot ser fora d'Ayla, Iza i Brun, mentre em plantejava si, a les pàgines que ja havia llegit, els personatges encara tenien vida, malgrat no estar jo llegint-los (em resulta un poc difícil expressar la sensació, però segur que també ha passat pel vostre pensament a les joioses lectures dels dotze anys) i les seues accions i vides envejables continuaven repentint-se per a tota l'eternitat. El més "raonable" és resumeix a la frase publicitària: "Dóna vida als teus herois i enemics: Llegeix-los! Però bé, sempre m'ha agradat pensar que si, que la vida flueix per entre les pàgines demanant a crits la teua atenció. El problema és que ara he de fer un transvasament del manual a la meua matèria gris (o del color que siga) i el procediment és angoxiant amb trajectòria exponencial a mesura que pasen els minuts.
Sandra! Ja ho tens bé! Estudia! (el crit silent que em persegueix aquests dies)
Amb coses com aquesta em (des)torbe en aquest "bascós ple migdia"
I, com citaria un gran amic en el seu dia:
"Es increíble, espeluznante,
que todavía tengáis ganas de escuchar,
porque hace tiempo que mis cosas han dejado de avanzar."
Arribats a aquest punt, del monopoli del blat i la poesia alemanya parlaré un altre ratet, me'n torne al "arduo estudio" que sols Mankiw, de nou "ese hombre", sap com engrescar: "Los principios de economía pueden aplicarse, pues, en muchas situaciones de la vida diaria. Cuando en el futuro lea el periódico, dirija una empresa o sea presidente de su país, se alegrará de haber estudiado economía"
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home