Qui no suma se n'ix

Si el mar et crida, Venus et vetlla, i la lluna t'acarona, vol dir que ets del tot imprescindible.

dijous, de juny 07, 2007

TRANQUIL.LITAT I BONS ALIMENTS

Fa dies que, entres preses d'última hora i desbarats mentals diversos, sols un poc de tranquil.litat i cirerers de presents joiosos, m'han fet respirar un nou món per poder encarar les pròximes setmanes amb alè renovat. I, en un intent per retrobar el somni plaent de l'infant, a les darreres nits he pres la costum de llegir-me en veu alta un conte que m'acarone el sentits. Aquest és el que he escollit per a hui. Bona nit i dolços somnis!







Xauxa és el país més gran
i bonic per excel·lència;
allà on es neda en l'opulència
i de pobres no n'hi han.

Allà on mana ningú
i totom creu i va recte,
perquè s'acata i respecta
el pensar de cada u.

Així tots viuen tranquils
en la més dolça harmonia,
sense crims, ni policia,
ni plets, ni guerres civils.

No es fan quintes ni eleccions;
com que no hi ha propietaris,
no hi ha advocats, ni notaris,
ni es paguen contribucions.

Allà ningú té la dèria
del treball per l'interès,
perquè al no haver-hi diners
no es coneix mai la misèria.

Tothom troba el que demana;
per acontetar qui ho vol
cada dia surt el sol
i plou set cops la setmana.

La pluja no es encaparra;
el dilluns, ploen cabrits;
el dimarts, coloms rostits;
el dimecres, butifarra;
el dijous, rets i cotilles;
divendres, gruites i vanos;
dissabte, puros habanos,
i el diumenge, mondonguilles
i préssecs rossos com sols.
Allà sols hi ha fruites fines
i les pomes camosines,
albercocs del pinyol dolç.

Les cases són de torrons;
les parets, de xocolata;
les rieres, d'or i plata;
i els camps, coberts de capons.

Els arbres donen vestits;
les muntanyes, perles riques;
els jardins, flors molt boniques,
i les fonts, vins exquisits.

Allà no s'ha de passar
cap pena per poder viure;
vinga broma, vinga riure,
i menjar bé, i disfrutar.

Així és que com que hi reina
tanta alegria i quietud,
s'hi disfruta una salut
que els metges no hi tenen feina.

I quan ja s'és a la vora
de les portes de la mort,
ve una febre, un atac fort,
i ... bona nit i bona hora!

Amb això, sense dir disbauxa,
si us agrada el que es diu,
aneu a passar un estiu
allà a la terra de Xauxa.

I quan sereu de tornada,
com que jo no hi he estat mai...
d'eix país hermós i gai,
ja em contareu si us agrada.

1 Comments:

  • At 6/11/2007 12:26 p. m., Anonymous Anònim said…

    Ai, qui poguera passar un estiuet a Xauxa... o tota una vida!

    De moment m'aconformaré passant-lo a la Safor, que no és el mateix, però tampoc s'està del tot malament, no?

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home