EL BLOG D'ANA FRANK

El món dels diaris personals sempre m'ha fascinat, i segurament va ser Ana qui em va llençar a escriure el meu primer, segurament també, sense tindre massa coses que contar i, segur, moltes menys de les que la posteritat en pogués treure algún profit. Tanmateix, el vaig escriure i, a aquest en va seguir un altre i un altre fins que, tots plegats, van anar perdent el seu efímer significat per a, lògicament, acabar per romandre al fons de quelcom calaix, inacabats i, amb raó, oblidats.

Però açò no és cap notícia, el que huí es publica a la premsa d'arreu del món és el descobriment d'una nova Ana Frank, en aquest cas polaca. El nom, Rutka Laskier, el seu trist mèrit, morir assassinada. I no destaque que sigui el d'escriure perquè, huí en dia, el "bloggeig" ens demostra que no som els unics que vam saber, sabem i sabrem rallar al "paper". La guerra ha estat sovint qui ens ha presentat, i algú ens vol fer recordar, com són els xiquets en general els qui més la sofreixen, i com les xiquetes en particular, de nou algú ens vol recordar com de pubertosos són els seus enamoraments, qui més "poèticament" ens la dibuixen. Altre exemple, dels que reconec que em deixe encisar, és el de Helga Deen, si cap més esgarrifador encara. Totes elles i, no cal dir-ho, ells, ens deixen i ens demanen, sense saber-ho, que hi entrem al seu món privat (per a un pre-adolescent segur és el seu pitjor malson: el saber que qualselvol els hi tafanegi). Un món que, de cop i volta, veuen potes per amunt i del que necessiten escapar però no volen ni poden deixar darrere. I en ell es queden, davant la nostra passiva mirada de lector corprès.

Sembla que ja està, que aquestes pàgines engroguides sempre estaràn ahí per als moments en que necessitem compadir algú i sentir l'acollidora escalfor de les nostres llars. Però no és així. El dietari antibel.licista infantil continua deixant llargues i negres històries per a les prestatgeries (veure "El diario de Zlata"). Ara són estudiants libanesos, palestins, jueus, etc., que escriuen als seus blogs i pengen el seus videos al youtube. No cal esperar seixanta anys més per a que el seu alè de ràbia i impotència ens arribe al cor. No cal esperar que estiguen morts per enlairar-los com a sants innocents i mestres d'una prosa que s'ha de fer útil ja.

• "Ana Frank vive hoy en el Líbano, escribe su diario en un blog y parece que todavía nadie quiere escucharla." Mikel Agirregabiria Agirre.

"Kitty, sempre teua." A.F.