JA NO ESTIME NINGÚ

Un munt de carrers plens de pols envolten el nostre benestar. Un munt de pols no ens deixa veure més enllà del que en somnis desitgem. Un munt de somnis fan pols els camins que dia i nit intentem dibuixar. Un dia, com huí, vaig a fer pols el que totes les nits no puc deixar de somniar. Ho senc, però ja no estime ningú.
1 Comments:
At 6/11/2007 12:36 p. m.,
Anònim said…
Radical!
Estimar és viure! :-P
Estima els amics, els companys, els amors... estima, estima, que el món s'acaba!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home