AMB L'ALEGRIA D'UN INCENDI

Com és que, el que veus, mai és com el que voldries vore? Així i tot, t'ho imagines i ja el tens ahí, de sobte, el cor tot encongit.

Com és que, el trobar-te, sempre és com el que vull imaginar?

És com és, com un xiuxiueig de braços oberts, com un poema en prosa, com el mar reflexat als estels, com imaginar el que veig i trobar el que vull vore.