ÉS GOTA D'OR

Potser el que ho enmarque siga fusta, plàstic o materials encara per inventar, però el fet és que si hi mires, veus paisatges, estatics potser, sempre sense una gota que els refresque. Si són en moviment, el pensament vola amb ells i acabes per enraonar sobre un acte, tan ínfim com el que havies començat a cavil.lar i, ahí, et dones colpets a l'esquena per felicitar-te per haver aconseguit una idea que de segur no canviarà el món. Però eixe és el teu gran descobriment, ningú te'l llevarà. Fa dies que amenaça la pluja, no sé per què ha d'amenaçar si tant la desitgem, però per molt que mires per una o mil finestres, mai arriba. I tot plegat, és del tot esgotador.