I EL REAGGE VA SER VALS!

Sense voler volent, crec que encara no tinc totes les sensacions assimilades, i molt menys classificades, la nit del passat dissapte volarà al llarg de molt de temps per tot arreu del meu món. Per una banda, si se'm pot classificar de grupi d'algú, no podría ser d'altra que d'eixa gran dona a qui tant li agrada dibuixar al meu univers: ANTÒNIA FONT, aquesta vessant va ser coberta fins al desbordament, deixant-me a mí i a la meua insignificant "primera fila i enmig" per complet encisades. Per una altra banda, de les moltes que encara no puc ni arribar a captar, al final del concert, i a la pregunta de: "què, què tal?!" (o altres de semblants), no podia ni contestar, en realitat, no sabia que dir, ni que pensar, ni que res, jo flotava, pul.lava, somniava, o simplement res de tot això, jo era allí com a qui al final d'un orgasme ve algú altre i li diu: "Què, què tal?". Si, va ser això, un orgasme darrere un altre! Quin goig de ser dona i, clar, MULTIORGÀSMICA!