Qui no suma se n'ix

Si el mar et crida, Venus et vetlla, i la lluna t'acarona, vol dir que ets del tot imprescindible.

dimecres, d’octubre 11, 2006

ECLIPSI DE LLUNA



A la mà el llapis, als ulls el full. De sobte, al blanc un caminet comença a pendre cos, és la gran meravella de tornar a escriure. Al preàmbul tot està per fer, i no saps, ni molt menys, en que acabarà el pròleg, sols t'acompanyen les ganes de desenvolupar i transmetre noves i màgiques sensacions.

Amb aquesta breu introducció sols volia tornar a donar-me la benvinguda a aquest raconet, i poc a poc ja vorem el que vaig desenvolupant. Si, desprès de ser eclipsada per batuts i cafès primer, i tot seguit per activitats de les més diverses formes i colors (viatge, converses, passejades i la vuelta al cole), he tornat a escoltar la crida de l'esplaiar-se divagant.

A tots i totes, mil besades i abraçades!

7 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

<< Home