Qui no suma se n'ix

Si el mar et crida, Venus et vetlla, i la lluna t'acarona, vol dir que ets del tot imprescindible.

dimarts, de maig 23, 2006

NOUS VENTS



Amb la boca sellada per vells vents, de nou les corrents em duen a recorrer els mateixos ports, però ara els colors es veuen diferents, tot i ser els mateixos. Torne a separar els llavis per a que els mots s'encargolen i, penjada dels vostres braços, viatjar a mons d'ensomni.

Pots cambiar el que vindrà, però el viscut s'ha de tindre present (xicoteta explicació de perquè aquest espai s'assembla tant al passat)

Hola i besets de nou!!

6 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

<< Home