Qui no suma se n'ix

Epíleg 30.000

2010-08-04T00:45:00.000+02:00

Oblidar.-me de tot dormint abraçada a tu.

She & him(?)

2010-04-04T21:02:00.004+02:00

TANCAT PER OBLIGACIÓ

2010-04-03T18:20:00.002+02:00

Tancat. Ja fa temps que ho està però jo no ho volia veure. Ja fa temps que va partir la inspiració que el va obrir. Ja fa temps que no vaig saber crear-ne un port per a que es quedara. Ja fa temps que el far d'altres mirades li fan més goig. Ja fa temps que la seua em trenca el cor. Ja fa temps que em fa trontollar els genolls d'imaginar-la. Ja fa temps, tant que ni ho vull repassar, tant com que gairebé fa quinze anys que tinc quinze anys. Ja fa temps que necessite deixar anar una llosa que ocupa el lloc a que d'altres n'aspiren. Ja fa temps que maleïsc aquest moment i necessite deixar de fer-ho.

En trobar un altre espai, hi deixaré el rastre.

De pernil dolç i formatge, sandwich

2009-10-10T04:26:00.005+02:00

El record més clar de quan era menuda és el del desig. Un que tenia nom i cognoms: Sandwich de pernil dolç i formatge. A mesura que passaven els anys tot es reduïa a un nom, o dos o tres, i més enllà el buit. Ara ja no en té, de nom i cognoms, el meu desig, o almenys no els puc airejar amb la inocència dels set, o cinc, anys. Tothom, i dona, en té, com ara jo als meus vint-i-set, de desig. Els seus cognoms us són de sobra coneguts, però jo encara tinc vetat dir-los en veu alta. El seu nom, per favor, no me'l recordeu. Amb tot, em sorprèn l'alegria amb que em desperte els darrers dies, i com la gent amb qui la compateixc em mira amb ulls de nou-nat. I la gaudeix amb mi. Però ara entenc el meu neguit, ara sé que aquesta gent que estime i m'estima cada dia, no compateix amb mi el flaire del sandwich, el meu, el que sols podré compartir amb el meu desig, o no serà amb ningú.

L'adverbi sic (del llatí sic, així)

2009-09-25T22:37:00.005+02:00

Som a Potries quan toca a la seua fi el dia més bascós (sic) de la darrera quinzena, quan només fa un parell o tres de dies va caure el diluvi universal. Jo el vaig "gaudir" a Tarongers (sic). D'una de les lesions més greus de l'estiu, curiosament la més física també, em recupere amb una "seleritat pasmosa" (sic). Aquesta millora física m'ha permés acudir, a les vint hores del dia del senyor vint-i-cinc de setembre de l'any (també del senyor? ara ja no sé si del senyor eren els dies o els anys o, entre d'altres, tot plegat) dos mil nou (he començat per escriure "mil nou" (sic), a una xarrada "commemorativa" del quart centenari de l'expulsió morisca, remarcant l'impacte a terres valencianes i, més concretament, al meu (un dels dos) poble: Potries. Ha estat molt interessant. Però a que no endevineu quina ha sigut la primera intervenció, que és clar ha desbaratat tot possible debat coherent, a la sessió d'intervenció del públic, després d'hora i mitja d'una engrescadora i fascinant ponència -parlant en termes de recerca històrica- (si, amb "pouerpoin" (sic) molt ben documentat, això si)? Molt bé, ho heu endevinat! "Estariem hablant, com vosté mui bien ha dit (so gutural de grafia per inventar) i la historia reconoce i se parla (gggg) sempre, estariem com si ara tots els immigrants, tots, els tirem. (Revolt entre les vint-i-tres persones més el ponent que estavem a la sala). Si, qui colliria taronges, qui havera obrat. Es que sempre és igual." (el to no era agressiu i era en pla "defensa als immigrants, també son persones", pero si desfiant i intentant deixar clar que sabia de que parlava) (sic). Encara no havia acabat i hi quedavem allí set persones, una ma tia que s'ha encabotinat en fer-li entendre que era una bestiesa el que estava dient. Que si els moriscs no eren immigrants, que si no té res a vore l'oli i la mantega. Bé, ja m'enteneu. Als vint minuts estava a ma casa sopant peix al forn amb "queradilles" (a Bellreguard), "quereguilles" (a Potries) (sic). Ara fa com una hora que estic fent una ullada, o "pegant un vistasso" (sic), al que "es cou" (sic) més enllà de les meues muralles morisques. Unes fotos de "tretzeanyeres" (sic) emos filles de no sé quin president de reunió a ca un altre president. Vaja, segur que les seccions de política de tots els periòdics de gran tiratge digital han batut records de comentaris. I açò. Hui també ha mort de vella (LSD), després de quaranta anys privada de llibertat, una dona seguidora "aferrima" (sic) d'una Familia que ja els haguera pogut pegar pel suïcidi altruista. Que haja faltat és notícia, però jo ja no podré oblidar la cita que ens ha deixat: "es casi imposible comprender la demencia, y así es como vivía yo, en la demencia" (sic.). No és el moment de pscicoanalitzar ningú (la moda freudiana no viu les seues millors hores), ni de parlar de demències (la wolfiana, de pensadora dement confesa, em sembla que es va reflexar en una obra apassionant), el que si m'agradaria és trobar l'equilibri, que encara no puc "siquejar", no-demencial, i com fa interaccionar amb la resta el seu cos continent, per a que aquests (els altres) en sigam conscients que és real. No en conec jo, de no-dements, i molt menys amb una obra magistral. I no tinc clar si la causa és la inexistència de l'individu no-demencial o, si sols els estats demencials han rebut en exclusiva la capacitat de ser transmessos d'uns individus socials als altres i, consegüentment, el privilegi de l'existència.

Axial

2009-09-15T12:23:00.002+02:00

Em trobe en un punt d'inflexió que sembla ser s'ha convertit en ratlla. Per moments sembla que despegue, i dies lleganyosos com els d'ara em tornen els peus a terra i veig com, un rere l'altre, no faig més que perdre vols. Sé on vull arribar i sé com fer-ho, però (per què sempre ha d'haver-hi un?) entre els dits me s'esmuny. Veus Sandra, ara ja no ho tinc clar el que vull i, per tant, ja no sé on vull arribar. Bauman ho relaciona amb viure a una "societat líquida" i desenvolupa la seua hipòtesi al voltant dels canviants vincles entre les persones, d'un temps ençà molt menys estables. Aquests són els vincles que no m'acaben de deixar viure tranquil·la, no per la seua suposada estabilitat, sinó més bé, tan sols (o molt) per existir. Si els tinc mal, i si no, també. Huí, fins i tot em pesen els vincles intrapersonals.

Sense anhel no hi ha mancança

2009-06-27T23:06:00.006+02:00

Hui no feia falta arribar fins la plaça de Viriat, hui ni n'ha mancat ni sobrat res. Hui tenia ganes de rodar, rodar el desfici d'hores de biblioteca, desfici d'hores d'anhel, desfici que tres, tres hores han estat les necessaries per a omplir-me de forces que m'acompanyaran una bona temporada. Des de l'últim punt i seguit ha començat a sonar l'himne de València de la verbena del casal "fallero"de baix. Jo he d'estudiar estadística. Jo visc a València i l'estime. Visca València!! (desentonen el crits que acaben amb un Amunt València!). Malgrat tot l'estime i vull viure i m'agrada viure ací. Els barris, els meus pobles, els meus amics, els meus amors, les meues joies. Hui no em mancava res fins que he quedat amb el que necessitava. Ni boli, ni paper, ni bloc em permeten dir el que senc, però no cal, sense paraules que ho dibuixen, jo tinc molt clar el que vull. I si no arriba mai, no passa res, per sempre estarà dins el meu cor. De res i gràcies per tot!

Bloc següent (al meu)

2009-05-06T14:14:00.002+02:00

Ara mateix

2009-05-06T13:43:00.004+02:00

Paella de flor-i-col al foc, podria ser de cigrons, de faves i cartxofes o valenciana. "El suicidio y el canto" (poesia popular de les dones pastún d'Afganistan), "Ulisses" (fa poc vaig rodar per Dublin), "Teoria sociològica clàssica", "Teoria sociològica moderna" (estudie sociologia), per fi a la quarta temporada de "Six feet under" (necessite mons per compartir), "KID A" (un pirata del passat em fa l'ullet de sota del "parche"), el Botifarra i Feliu Ventura al Botànic aquesta nit (el sopar serà de pà i porta). Ahir necessitava donar-te un bes de bona nit. Sols em va quedar somniar-lo. Què curiós, sona "Idioteque".

On és el vent que m'empeny?

2009-01-12T20:23:00.006+01:00

Un buit immens ompli les hores que no replene amb quelcom caboira. Tinc molta gent que estime i sé que m'estima, tinc molta sort de la terra on visc, tinc moltes coses que no necessite, tinc paraules per vessar molt gots, tinc tant que vull més. Aquest sé què no vindrà, aquest sé què se n'ha oblidat, aquest m'ha abandonat. L'exàmen bé, gràcies. La familia bé, gràcies. La vida també. Però sé que ell ja no hi serà perque està molt bé a terres llunyanes, perque sé que m'estima com no puc (i no vull) entendre, perque sé que l'he de deixar anar, perque sé que si solte la corda la immensitat es tornarà insoportable. "No em vull negar cap demà per una almoina del passat"

Verd

2009-01-12T01:14:00.004+01:00

Bona nit.
El món s’ha vestit d’hivern.
Els arbres
tanquen els ulls d’escorça.
La nit,
freda i fosca,
com una bruixa
de somnis glaçats,
petrifica
el verd
d’una fulla adormida.

Un llibre per a xiquets que fa rimar els mots que et vull, i no puc, o no en sé, fer-te arribar.
Bones nits d'hivern a totes i tots.

2009-01-09T14:48:00.007+01:00

València, dissabte 10 de gener MANIFESTACIÓ a les 17 hores a S. Agustí.

www.palestina.cat

Vers l'infinit.

2009-01-07T20:53:00.002+01:00

Carla González pren el pols a l´estat actual de la música en català

Levante-EMV, València. 7 de gener de 2009.

La periodista valenciana Carla González Collantes acaba de traure al carrer, de la mà d´Edicions Documenta Balear, el seu darrer llibre Una llengua musicada, amb el qual vol contribuir a la difusió i promoció de la música cantada en la nostra llengua i, al mateix temps, reflexionar sobre el deute que, segons l´autora, el present musical té amb el passat.
«Si hui podem parlar de música en català com a realitat viva i creixent és perquè hi ha uns precedents. Cal tindre en compte, també, que el futur es forja des del moment actual. Música de qualitat, que travessa fronteres; que experimenta nous sons, nous estils i tendències; música actual que no renuncia no a les arrels ni a la tradició», explica l´autora.
El director dels Estudis d´Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya, Isidor Marí, afirma al pròleg del llibre que Carla González «recull, analitza i exposa la trajectòria de la nostra cançó amb detall; i el coneixement i la comprensió que hi ha posat, serà la base d´un qüestionament creixent de la marginalitat en què es troba la nostra cançó, fins i tot en el mitjans públics i en llengua catalana».
El cos central del llibre el constitueix la música de les Illes Balears, tant la música actual com la d´un temps passat, però també s´estudia la música que naix i creix a la Comunitat Valenciana i Catalunya. L´autora fa un recorregut per la nova cançó a Catalunya, les Illes Balears, a la Comunitat Valenciana i pels diferents festivals d´aquest estil musical. També analitza la música popular a través d´un seguiment de les manifestacions folklòriques tradicionals i aprofundeix en la situació de la música en la nostra llengua als mitjans de comunicació dels tres àmbit autonòmics. El llibre reivindica la música com eina de normalització lingüística i parla de la creació musical en català del futur.

Cap d'any folk, subversiu i transmutant

2009-01-02T21:07:00.001+01:00

http://capdanyfolktransmutant.blogspot.com/2008/11/visi-de-futur-transmutant.html

Audàcia que no rima

2009-01-02T20:17:00.003+01:00

Fa temps algú va explicar-me que el verb recordar amagava una etimologia molt poètica: tornar a passar pel cor. Ara que és temporada de fixar-se en com passa el temps, m'han tornat a passar pel cor músiques, imatges i, sobretot, paraules, sobretot, escrites. Així que farem vella aquella dita de "Agua pasada no mueve molino, mas estas en mi, como cauce es al río" i deixarem que l'aigua torne a brollar, amb la força del primer amor. Però com aquest de nou no té res, i m'atreveisc a cantar-ho, soltarem la barca i gaudirem, ara si, dels paratges que a cada gorg se'ns presenten. Sabem que trobarem al final del camí: la mar. La mar, on tots els seus camins si que són infinits.

Primer comentari: sí, ens coneixem.

Espanyols (¿?), Franco ha posat un ou!

2008-11-20T21:16:00.003+01:00

La gallina ha dit que no

2008-11-08T13:23:00.000+01:00

2008-09-07T06:43:00.001+02:00

"Alineados en sus respectivos regimientos, mis genes ejecutan sus órdenes. Todos menos dos, una pareja de bellacos -o revolucionarios, según se mire- que se ocultan en el cromosoma número cinco. Entre los dos se atiborran de una enzima, lo que detiene la producción de una determinada hormona. Eso es lo que me complica la vida."

J. EUGENIDES. Middlesex.

De vegades em passa que becant

2008-07-02T12:42:00.004+02:00

Fa dies de deixar passar les hores dels dies sota l'ombra d'un garrofer, fa dies d'esperar el capvespre per despertar a l'activitat del desig, fa dies per defugir de tot i trobar el què, fa dies de lectura plaent però també fa dies per somniar la desmesura del que, si vull, tinc al meu abast. Fa dies, i també nits, per gaudir de refrescant companyia i aliments de temporada.

Ja fa dies que ho pense i nits que ho faig, el que vull ho tinc i el que no, ja vindrà.

Bon estiu a totes i tots!

A darrers de juliol, una hora menys de sol.
A primers de juliol sembra el fesol.
A primers de juliol, un pas de cargol.
Abella de juliol, el cap li dol.
Aigua de juliol, encén el sol.
Al juliol, la forca el coll.
Al juliol, sega qui vol.
Al juliol, tota la roba al vol.
Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol.
De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor!
Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.
Diu el blat al sembrador: "Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós".
El gram mor tot sol, si es llaura en lluna vella de juliol.
El juliol és l'amo del sol.
El juny diu al juliol: "Ja que jo he plogut, tu fes bon sol".
El juny la madura i el juliol porta la fruita.
El juny madura i el juliol duu la fruita.
En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.
En juliol, val més ésser a l’ombra que al sol.
Juliol, bledes; setembre, raïms.
Juliolet, porta l'allet.
La bona col ha d’ésser feta pel juliol.
La saó, la del juliol és la millor.
La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada.
Pel juliol molt soroll i no plou.
Pel juliol, amb poc foc bull el perol.
Pel juliol, asseca les figues al sol.
Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.
Pel juliol, el llop fa el primer udol.
Pel juliol, el pastor toca el flabiol.
Pel juliol, la corbella al coll.
Pel juliol, qui es tapa és un mussol.
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l’agost figues i most.
Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol.
Per tindre bona col, planta-la pel juliol.
Pescar pel juliol, talent no vol.
Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.
Qui sembra espinacs pel juliol en menja quan vol.
Si plou pel juliol, hivern de neus.
Ungüent de juliol, mata els prunyons.

Dites i refranys del mes de juliol.
Rodamots. Cada dia un mot.

I hear my tummy rumbling!

2008-05-24T21:19:00.004+02:00

A falta de temps i, sobretot, inspiració poètic-desficiosa-ai!ésquevullperònotincganes, ja que li lleve la pols a aquest raconet, us deixe amb la pàgina que més m'ha fet riure aquests últims dies.
Així, "a pelo"!

Una besà i fins ara!

P.D. Gracietes a la que li pertoca pel descobriment!

moments schLOSsT

2008-03-17T02:34:00.004+01:00

Quin gust de viure, gràcies Bata!

Come on Eileen

2008-03-05T19:22:00.006+01:00

Tot venia d'intentar estructurar al buit els factors que defineixen un conglomerat de persones com a urbanites o com a quelcom altra cosa que ara no ve al cas. El fet és que tot plegat no resultava gens engrescador. Però com qui no vol la cosa he acabat escoltant musiqueta i les pesigolles han començat a rondar-me sense saber ni com. Per a arribar a altres nivells ja cal possar-se més, però tampoc fa falta en hores de treball. Res xiquetes, que per despertar el que no està ni dormit, esta cançoneta ha estat un descobriment que ni a Mesopotamia hagués florit millor.

Vaig a continuar fins esbrinar perquè vivim a "regions morals" i no a una vall de taparabos i amazones sobre lleons de les cavernes, que de llarg fa molta més alegria, on va a parar, i no val el desfase temporal, ja no.

Agarreu-se que ve Pasqua, i per si no teniem prou, Falles folles!

Si, estic contenta. Una besà!

Deshora a hora horà.

2008-02-13T04:51:00.004+01:00

Han estat dies de dormir a deshora i matinar a qualsevol altra, però ara ja sols tres horetes llargues manquen per a què ja no hi puga mirar de reüll els índexs i les matrius de covariàncies. Ha de ser de cara i amb l'empeny que fa res impossible. De les estones intemporals rodejada d'animalets que m'intentaven explicar mons paral·lels, i mentre el meu seny lluitava entre voler entendre i desistir i avançar sense pensar en el perquè, l'únic segur i real que per molt de temps recordaré ha estat el bes regalat per donar-me les bones nits i alleugerir-me la càrrega del "nyerviet". A tu, amic de croades inferides, l'alè que ens acarone en un dolç somni i, ja mateix, ens enlaire cap a la victòria final.

How Fucking Romantic

2007-10-29T23:13:00.000+01:00

Huí he estrenat el nòrdic! Com anava, aleshores, a matinar? De cap manera! M'he embolicat fins que, la llum i la conciència (la fameta que em pessigollava la panxeta), m'han dut a abocar-me al balcó i saludar el nou migdia plaent. Un dinar lleugeret, una dutxeta i a voltar pel barri. Amb el portàtil he baixat al Botànic (estava tancat però la xica de la porta, molt simpàtica ella, m'ha deixat seure a un dels primers banquets), jo era l'ama. He fet un poc de feina, no massa, a vore si encara trauré bones notes i tot, jeje. I, bàsicament, he escoltat els pardalets i he vist volar les fulles de la tardor. Si, molt bucòlic tot. Amb la caiguda del sol també han caigut unes cervesetes i unes rialles que obrin la gana, per sopar una sucosa truïta de creïlles i alls tendres. Ara he tret el "puf" al balcó i mire els pocs estels que les senyores faroles em fan el favor de no eclipsar. A dins, sona la música (de vinil no, que no tinc ganes d'alçar-me a cada quinze minuts), tan boniqueta ella que trobe que m'adormiria i tot ací fora. Però no, que huí també m'espera el meu nòrdic i demà si que he de matinar. Aii!! Quant que em costarà!
Un xicotet troset de la cançó que no puc deixar d'escoltar...

MAGNETIC FIELDS lyrics

The opposite of hallelujah!!

2007-09-13T06:24:00.000+02:00

Si, he acabat examens! I, sense pena ni glòria, continue el viatge on el motor de tracció hi són els petits colpets autocomplaents a l'esquena que, dia rere dia, m'encarregue de renovar. Tot amb l'ajuda, "inestimable", de qui sé que m'estima.

Si, he recordat moments que foren un canvi en la meva direcció a seguir. I, amb més glòria que pena, continue recordant que responc a la mateixa adreça. Tots sabeu que us estime.

I no, entre la pena i la glòria, s'estén tot un munt de veritats a les que he de fer front, sense motor i amb la meua única tracció. Una a-tracció, re-pulsió, on he de vesar la saviesa per arribar al punt d'equilibri psico-emocional-complaent. Si en falla un, caguerà!

Amb un si (omni-complaent) i un no (omni-cabudet), envie al món virtual tot el món emocional que ara no puc reprimir. Demà, per a tots el sol lluïrà! Passat, de nou quelcom cor caurà!

Per mi, a l'espera de París em trobe. Per a tots, enlaire deixaré caure el vers mai escrit "en un moment".

A tu, ja ho saps, tot els joiosos amaneixers. A mi tota la resta que, al teu continu devaneig, em regales. Entre un si i un no hi ha tot un món que em permet somniar. Quelcom dia, definitivament, despertaré.

Bons dies i nits!

zzzzzzzzzzzzzzzzzzz

MAEDEU D'AGOST

2007-08-16T14:15:00.000+02:00

Els colors del meu món...

Amb l'últim alé d'aquest gloriós "any 15", un abraç ben fort per a tothom!

Per cert, com mola aquest "anuncio"

Besets!

UNA PERSONA SUMA 66

2007-07-31T04:47:00.000+02:00

Sols un segon em manca per poder "anviscar" l'etern infinit i enlair-lo en la més dolça plenitud. Sols un segon fa que "l'espelma s'apagui" i, quelcom espurna, apareix per robar-li la seva ubiqüitat. Molt més enllà d'aquest segon, milers d'envits m'empenyen vers la flama que a la ferotge tempesta sobreviu.
I, si veieu el punt final, descobrireu que
quelcom espurna, encèn la mateixa espelma.
Pel primer dia en que espurna i espelma s'han apagat.

MONOPOLI DEL BLAT vs. POESIA ALEMANYA

2007-06-17T13:49:00.000+02:00

Demà tinc un examen d'economia i huí pel cap em ballent un munt de conceptes que, com diria el gran hipòrita Mankiw, em fan ser el més gran dels "loros": "Qualsevol pot ser un expert economista si sap com fer fluir entre els seus raonaments oferta-demanda i, repetint-los com un "lorito", s'encara a resoltre quelcom problema econòmic".

El desvici i la desesperació em fan perdre el poc temps que em queda fins, l'angunia final, demà a les 8:30. Sí, del que tan gaudeix la gent d'anomenar "bon de matí". Així, una darrere l'altra, navegue entre pàgines on, diversos noms sense cara, assagen i divaguen al voltant dels temes més inversemblants. Tanmateix, m'agrada perdre'm entre raonaments que enganyen el meu saber, construint una sensació d'estar enriquint els meus coneixements mentre els coneixements "utils", que amb el nou amaneixer m'esforçaré per inventar, romanen pacients a les pàgines fins que el meu neguit estiga saturat i, amb nous anims, torne a encarar-los.

Tot açò m'està fent recordar una lectura de fa temps, pot ser acompanyada de Bastian Baltasar Bux (que ara comparen amb Harry Potter. Aii, el "salto generacional!), pot ser fora d'Ayla, Iza i Brun, mentre em plantejava si, a les pàgines que ja havia llegit, els personatges encara tenien vida, malgrat no estar jo llegint-los (em resulta un poc difícil expressar la sensació, però segur que també ha passat pel vostre pensament a les joioses lectures dels dotze anys) i les seues accions i vides envejables continuaven repentint-se per a tota l'eternitat. El més "raonable" és resumeix a la frase publicitària: "Dóna vida als teus herois i enemics: Llegeix-los! Però bé, sempre m'ha agradat pensar que si, que la vida flueix per entre les pàgines demanant a crits la teua atenció. El problema és que ara he de fer un transvasament del manual a la meua matèria gris (o del color que siga) i el procediment és angoxiant amb trajectòria exponencial a mesura que pasen els minuts.

Sandra! Ja ho tens bé! Estudia! (el crit silent que em persegueix aquests dies)

Amb coses com aquesta em (des)torbe en aquest "bascós ple migdia"

http://quomodo.blogspot.com/search/label/amnesia%20social

I, com citaria un gran amic en el seu dia:

"Es increíble, espeluznante,

que todavía tengáis ganas de escuchar,

porque hace tiempo que mis cosas han dejado de avanzar."

Arribats a aquest punt, del monopoli del blat i la poesia alemanya parlaré un altre ratet, me'n torne al "arduo estudio" que sols Mankiw, de nou "ese hombre", sap com engrescar: "Los principios de economía pueden aplicarse, pues, en muchas situaciones de la vida diaria. Cuando en el futuro lea el periódico, dirija una empresa o sea presidente de su país, se alegrará de haber estudiado economía"

2007-06-15T18:12:00.000+02:00

2007-06-13T01:24:00.000+02:00

TRANQUIL.LITAT I BONS ALIMENTS

2007-06-07T22:21:00.000+02:00

Fa dies que, entres preses d'última hora i desbarats mentals diversos, sols un poc de tranquil.litat i cirerers de presents joiosos, m'han fet respirar un nou món per poder encarar les pròximes setmanes amb alè renovat. I, en un intent per retrobar el somni plaent de l'infant, a les darreres nits he pres la costum de llegir-me en veu alta un conte que m'acarone el sentits. Aquest és el que he escollit per a hui. Bona nit i dolços somnis!

Xauxa és el país més gran
i bonic per excel·lència;
allà on es neda en l'opulència
i de pobres no n'hi han.

Allà on mana ningú
i totom creu i va recte,
perquè s'acata i respecta
el pensar de cada u.

Així tots viuen tranquils
en la més dolça harmonia,
sense crims, ni policia,
ni plets, ni guerres civils.

No es fan quintes ni eleccions;
com que no hi ha propietaris,
no hi ha advocats, ni notaris,
ni es paguen contribucions.

Allà ningú té la dèria
del treball per l'interès,
perquè al no haver-hi diners
no es coneix mai la misèria.

Tothom troba el que demana;
per acontetar qui ho vol
cada dia surt el sol
i plou set cops la setmana.

La pluja no es encaparra;
el dilluns, ploen cabrits;
el dimarts, coloms rostits;
el dimecres, butifarra;
el dijous, rets i cotilles;
divendres, gruites i vanos;
dissabte, puros habanos,
i el diumenge, mondonguilles
i préssecs rossos com sols.
Allà sols hi ha fruites fines
i les pomes camosines,
albercocs del pinyol dolç.

Les cases són de torrons;
les parets, de xocolata;
les rieres, d'or i plata;
i els camps, coberts de capons.

Els arbres donen vestits;
les muntanyes, perles riques;
els jardins, flors molt boniques,
i les fonts, vins exquisits.

Allà no s'ha de passar
cap pena per poder viure;
vinga broma, vinga riure,
i menjar bé, i disfrutar.

Així és que com que hi reina
tanta alegria i quietud,
s'hi disfruta una salut
que els metges no hi tenen feina.

I quan ja s'és a la vora
de les portes de la mort,
ve una febre, un atac fort,
i ... bona nit i bona hora!

Amb això, sense dir disbauxa,
si us agrada el que es diu,
aneu a passar un estiu
allà a la terra de Xauxa.

I quan sereu de tornada,
com que jo no hi he estat mai...
d'eix país hermós i gai,
ja em contareu si us agrada.

EL BLOG D'ANA FRANK

2007-06-06T00:53:00.000+02:00

El món dels diaris personals sempre m'ha fascinat, i segurament va ser Ana qui em va llençar a escriure el meu primer, segurament també, sense tindre massa coses que contar i, segur, moltes menys de les que la posteritat en pogués treure algún profit. Tanmateix, el vaig escriure i, a aquest en va seguir un altre i un altre fins que, tots plegats, van anar perdent el seu efímer significat per a, lògicament, acabar per romandre al fons de quelcom calaix, inacabats i, amb raó, oblidats.

Però açò no és cap notícia, el que huí es publica a la premsa d'arreu del món és el descobriment d'una nova Ana Frank, en aquest cas polaca. El nom, Rutka Laskier, el seu trist mèrit, morir assassinada. I no destaque que sigui el d'escriure perquè, huí en dia, el "bloggeig" ens demostra que no som els unics que vam saber, sabem i sabrem rallar al "paper". La guerra ha estat sovint qui ens ha presentat, i algú ens vol fer recordar, com són els xiquets en general els qui més la sofreixen, i com les xiquetes en particular, de nou algú ens vol recordar com de pubertosos són els seus enamoraments, qui més "poèticament" ens la dibuixen. Altre exemple, dels que reconec que em deixe encisar, és el de Helga Deen, si cap més esgarrifador encara. Totes elles i, no cal dir-ho, ells, ens deixen i ens demanen, sense saber-ho, que hi entrem al seu món privat (per a un pre-adolescent segur és el seu pitjor malson: el saber que qualselvol els hi tafanegi). Un món que, de cop i volta, veuen potes per amunt i del que necessiten escapar però no volen ni poden deixar darrere. I en ell es queden, davant la nostra passiva mirada de lector corprès.

Sembla que ja està, que aquestes pàgines engroguides sempre estaràn ahí per als moments en que necessitem compadir algú i sentir l'acollidora escalfor de les nostres llars. Però no és així. El dietari antibel.licista infantil continua deixant llargues i negres històries per a les prestatgeries (veure "El diario de Zlata"). Ara són estudiants libanesos, palestins, jueus, etc., que escriuen als seus blogs i pengen el seus videos al youtube. No cal esperar seixanta anys més per a que el seu alè de ràbia i impotència ens arribe al cor. No cal esperar que estiguen morts per enlairar-los com a sants innocents i mestres d'una prosa que s'ha de fer útil ja.

"Ana Frank vive hoy en el Líbano, escribe su diario en un blog y parece que todavía nadie quiere escucharla." Mikel Agirregabiria Agirre.

"Kitty, sempre teua." A.F.

JA NO ESTIME NINGÚ

2007-06-03T22:00:00.000+02:00

Un munt de carrers plens de pols envolten el nostre benestar. Un munt de pols no ens deixa veure més enllà del que en somnis desitgem. Un munt de somnis fan pols els camins que dia i nit intentem dibuixar. Un dia, com huí, vaig a fer pols el que totes les nits no puc deixar de somniar. Ho senc, però ja no estime ningú.

UNA NIT DE SOL

2007-05-24T11:36:00.000+02:00

...AMB TU M'ADORC.

Les mentires que no pares de contar

2007-05-16T23:57:00.000+02:00

Tot comença per voler fer un post i, amb l'empemta dels primers i els recursos dels últims, he pensat: "Puge un video i l'acompanye del primer que se'm pase pel cap". Però els darrers resultats no em diuen ni fu ni fa, més bé han esdevingut una recopilació de coses que m'he trobat per ahí i que en eixe moment volia recordar. Però, com sol passar, a més del blog tinc llibreta de notes i agenda (massa coses per poder tindre un mínim criteri d'ordre), m'ha quedat del tot desastre i sense cap ni peus. Però no és més que això, ni cartell publicitari ni pretensions de publicació seriosa, sols un full més on rallar un poc del que em rodeja. Però, i lo lluidor que queda en un no-res?

Ara si, es nota que venen examens i mira, de sobte em venen ganes d'escriure, eixir, rodar i, fins i tot, d'anar a la mar. Però hauré de sacrificar, i mira que em dol, eixes meravelloses hores d'arena, sol i platja. Per contra, la meua cultura (si em permeteu l'atreviment) està d'enhorabona. A les dues últimes setmanes he vist tantes pel.lícules com fa temps que no recorde. He vist: Llach, la revolta permanent (2007) -imprescindible-; La vida de los otros (2006) -bona recomanació, gràcies-; "redescobert" Gia (1998) -Juliet és "la meua"-; PI, fe en el caos (1998) -no m'ha fallat-; La ville est tranquille (2001) -altra recomanació-; Another gay movie (2006) -alee!-; El taxista full (2005) -molt bona-; Network (1976) -val la pena-; Michael Collins (1995) -també-; Irma Vep (1996) -phsé- i el seu referent (com és diu això, comunicadors?) Les Vampires (1915) -oohh!-; Catch 22 (1970) -la raó és mentira-; La bohème (1926) -visca els intertítols!-; La caixa de pandora (1928) -com de tant en tant, sempre m'agradarà-. Unes per obligació i altres per devoció, aquestes son les imatges que darrerament m'acompanyen.

I pensant en imatges, se'm venen al cap un munt de sons que els fan companyia, a elles o al neguit que de tant en tant m'acompanya. Com s'ho farien als anys vint per recordar imatges sense so? Tan fàcil com que entre ells (fora de càmera) no és veien en blanc i negre. Aquest era un dubte meu existencial de l'infància i el desconcert màxim de "ma uela" de com podia jo ni pensar en això. Per a ella era com si una novia decidira casar-se de roig. Segurament el mateix que sentiré jo quan els meus nets (?) em pregunten si nosaltres ens veiem ara pixelats. Tot venia de la música que escolte últimament, però com la decisió ja està presa, i no sé penjar audios que acompanyen la lectura, amb els versos hi haurà prou.

I fins ací la comunicació, que no cal abusar ara. Als que estudieu, ànim i molta sort, als que treballeu, força i alegria i als que "tot al vol", l'enhorabona.

Para que digas que nunca me acuerdo,

para que luego digas que no te echo de menos,

para que pienses que nada te quiero,

para que luego pienses que hubiera sido perfecto.

Para que pienses que estás en lo cierto,

para que sepas en qué estoy pensando,

para que estés pensando cuando era mi cumpleaños,

que sientas lo mismo que yo siento aquí.

Para poder ordenar lo que pienso,

para poder explicar lo que quiero,

para contarte lo que me ha pasado durante el invierno,

para que alguien más pueda saberlo.

Para tener algo en qué entretenerte,

para reconocerte que no es tan fácil a veces,

para que escuches lo que me ha pasado

durante el tiempo que estuve encerrado.

Para medir las palabras que siempre has malinterpretado,

para decirte que estoy de tu lado,

para que entiendas que siempre lo he estado,

para que notes que alguien se acuerda de ti a cada paso,

para que sepas que no ha sido en vano.

"Para que luego digas (sevillanas)"

Los Planetas

Alegrias del incendio (cd single, 2007)

I TU?

2007-04-30T16:27:00.000+02:00

Referèndum? Un regal mai es pot rebutjar!

PERTURBAZIONE

2007-04-23T14:47:00.000+02:00

o també,

I WISH I COULD SEE YOU SOON!

REVISTA "ALGO", ANYS 30

2007-04-20T11:59:00.000+02:00

AMB L'ALEGRIA D'UN INCENDI

2007-04-17T00:51:00.000+02:00

Com és que, el que veus, mai és com el que voldries vore? Així i tot, t'ho imagines i ja el tens ahí, de sobte, el cor tot encongit.

Com és que, el trobar-te, sempre és com el que vull imaginar?

És com és, com un xiuxiueig de braços oberts, com un poema en prosa, com el mar reflexat als estels, com imaginar el que veig i trobar el que vull vore.

MONE D'INTERRAIL?

2007-04-13T17:19:00.000+02:00

Fa temps que li done voltes i, per fi, ho tinc decidit! A setembre INTERRAIL! La meua idea és fer ruta per l'Europa de l'Est (el castell de Dràcula ara si que no se m'escapa) i fer una ullada a les costes de Croacia segur que tampoc té desperdici. Ara sols són unes xicotetes pinzellades del quadre que pintaré, amb qui vullga, al tomb de l'estiu. La cosa és fer-se l'idea i anar mirant opcions i, sobretot, encetar el comboi.

Per a qui ja haja fet servir aquest sistema de viatge, i per als nous exploradors (com jo), avisar que estàn canviant-lo de dalt a baix, per exemple, ara ja no funciona per zones sinó per països. De tota manera, fins d'ací uns mesos no estarà clar el nou sistema, el que cal és anar veient com evoluciona i anar decidint. Però, per el que he llegit navegant, Europa de l'Est és O ARA O MAI! que l'Euro i el monstre del capitalisme ja li estàn clavant l'ullal. I si ideem una bona combinació, ens pot ixir molt a compte, molt més que per exemple visitar les grans ciutats com ara París, Viena, Amsterdam...(que per a aquestes ja tenim Ryanair)

Us deixe alguna informació a qui li interese i, a mesura que vaja fent descobriments importants, ja aniré deixant-los caure.

A tot això, per a arribar fins allí, l'idea seria pillar un vol barat a qualsevol de les capitals que visitarem. jo ja estic en "ello".

Bé, si voleu, ja sabeu, si no, ja us contaré!
Besets i a viatjar, què el món s'acaba!

http://www.inter-rail.org/
http://www.luventicus.org/mapas/croacia.html

S'AUTODESTRUIRÀ EN 30 SEGONS

2007-04-07T05:39:00.000+02:00

XOUBA! EL TEU BLOG NO DEIXA QUE COMENTE RES!

Per què serà que aquests dibuixos sempre m'han recordat a les pipes Churruca?

Ooohhhhh! he disfrutat molt i, saps què?, si són els que jo recordava haver vist de menuda!!

De tota la vida, el que més m'ha fascinat, junt amb la relació-conjunció sístole-diàstole, ha estat la de neutró-protó i l'espai infinit que per sempre els uneix i separa.

Alça ben alt el copó i recorda que, quan vullgues, volem! Quina alegria haver-te vist!

Per una nit que durarà anys! Visca la falla del Mosquit!

Salut!

ELS COSSOS GRAVITEN PER NOSTÀLGIA I SIMPATIA

2007-04-05T05:28:00.000+02:00

Alguna dia trobaré en tres dimensions l'imatge que dona color al que ens fa, cada dia, gravitar. Per ara sols em deixe dur i, gaudint cada dia, huí salude a la nova Pasqua Florida que ens ve a vistar.

A la mona de Pasqua.
A vosaltres.
Al mestre, J.M.O.

FALLES I COCOS

2007-03-16T18:24:00.000+01:00

A COP DE CANÇÓ

2007-03-15T04:13:00.000+01:00

LOVE SONG

2007-03-09T23:50:00.000+01:00

SHAMBALA

2007-03-03T21:10:00.000+01:00

ENTRE ESTELS I LLIMERES

2007-02-23T01:49:00.000+01:00

ROY LIECHTENSTEIN

2007-02-03T13:10:00.000+01:00

Exposició a la Fundació Juan March, fins el 20 de maig.

VISC EL QUE VEIG

2007-02-02T04:17:00.000+01:00

Lletra i Música: Ovidi Montllor
Senzillament, la veig
quan la puc veure.
Senzillament parlem
si ella en té ganes.
Senzillament pugem
al pis de tant en tant .
Senzillament fem l'amor,
donant-nos lo millor.
Senzillament diem
que ens estimem
Senzillament, després
he de veure com marxa.
Senzillament, em quede
molt sol, com cada nit.
Senzillament, demà
em diu que va amb un altre.
Senzillament passeje
tot sol per Barcelona.
Senzillament, un dia
que a lo millor no pense,
senzillament, la veig
i passa el de sempre.
Senzillament la veig
i pot ser no passa.
Senzillament, l'he vista
i això, algun cop, ja és prou.
I tot, entre ella i jo,
passa senzillament.
Senzillament tinc ràbia
de no veure-la sempre.
Senzillament voldria
ser el seu preferit.
Senzillament em menge
els llençols d'anyorança.
Senzillament un dia
potser s'acabarà.
A partir d'aquell dia
no sé que passarà.

VORA FOC

2007-01-27T12:06:00.000+01:00

Tot acaba per arribar al seu principi. Anit vaig vore Casablanca. Era com un resum de frases i música de la meua vida, de la de tots. Fragments, paròdies, imitacions, però res com descobrir-se cara a cara amb el tot. Què hi ha mé enllà d'una fina capa de boira? No hi ha cap canonada, és el cor que batega. Això és el que hi ha, cap pregunta.

SPOILERS

2007-01-27T12:01:00.000+01:00

TORNE'M AL LOCO 21-I-2007

2007-01-08T23:12:00.000+01:00

AAHHH!!

2007-01-05T01:00:00.000+01:00

EGYMÁSRA NÉZVE

2007-01-04T23:35:00.000+01:00

Egymásra Nézve -Another Way- (1982)

On un camí més dolç?

2006-12-28T11:30:00.000+01:00

2006-12-19T03:42:00.000+01:00

DIARY OF A LOST GIRL

2006-12-19T03:36:00.000+01:00

A DOS BANDES

2006-12-18T13:21:00.000+01:00

sístole

boom boom

diàstole

boom boom

DEIXAR DE JUGAR AMB ELS MOTS

2006-12-13T12:01:00.000+01:00

... i arribar a les mans.

Feliu Ventura. Alfabets de futur. 2007

The Children's Hour (La Calumnia)

2006-12-13T02:15:00.000+01:00

El veredicte: culpables de "coneixement sexual pecaminós recíproc"

"The Children's Hour" (1961)

A CASA, PER FAVOR

2006-12-07T18:58:00.000+01:00

Anem tots junts a conjugar el verb caminar i en acabar, encara farem cara de sorpresa i tot, al descobrir que som al mateix lloc on pronunciarem el primer "jo camine".
Provem ara amb entendre i a la primera, sense cap esforç aparent, sentirem la gran alegria d'entendre tot el que ens envolta.
Què divertit! Seguim. Podriem provar el que ens diu el senyor gronxar, i de sobte som a la fira, allí la gravetat pot descobrir-nos de tot el que es capaç.
Hi ha tants i de tantes diferents magnituts, que sols amb un simple "jo acompanyat" ja podem viure aventures rollo Cinexin.
Ale, a conjugar que el món s'acaba...
I si de cas, ja pillarem un taxi per tornar a casa.

JO TAMBÉ VULL

2006-12-03T22:32:00.000+01:00

L'última repassada per la xarxa, un darrer adeu a un dia del que sols em queda somniar, una peça sols em faltava per acabar el trencaclosques: amb que vull somniar huí?
No m'ho havia ni tansols plantejat fins que l'he vist, com qui no vol la cosa, a kilòmetres de la costa, sentint-se lliure i jugant amb les ones, totes elles, marines i com es diguen les del cel.
I així de clar ho tinc, jo també vull, però com sols puc esperar que al meu cap se li passe per ell mateixa, (com se li passa algo pel cap al cap?), almenys faré força al dormir-me per somniar en volar, encara que al final, si fins i tot vole, a saber per quins paratges surrealistes em toca gaudir.
Però no vull fer un poema de somnis, sols vull que entenga la meua enveja al desitjar el que sols puc abastir sense mullar-me. I amb el seu llenguatge li ho dic...

HAPPY NEW SHAMPOO

2006-12-01T07:37:00.000+01:00

Tu eres el meu únic vici...així et canta a l'orelleta una de les més belles veus mai somniades. I huí ha començat un dia de lleganyes als ulls, i al cel, gens acomboiauret la veritat, però ha tingut que arribar ell, amb la prepotència del no-nat, per acompanyar-me, envoltats tots dos de la dolçor que embogí Ulisses, a balls i somriures irrefrenables.
I sí, era mentol anticaspa...

COME BACK TRACYANNE

2006-11-20T01:39:00.000+01:00

CONCERT AL LOCO

LOSTICIL

2006-11-15T08:38:00.000+01:00

If you're lost, CLICK HERE

CRASH

2006-11-14T13:01:00.000+01:00

Una boira envolta el teu despertar i, fins i tot, la dolça calentoreta del tratge de nit es nega a abandonar-te. Així, mentre el café-en-llet t'acarona la gola, rumies el que vagament pots esperar del nou dia. De sobte, al carrer el minotaure, amb una tempesta de pals metalitzats, fa abocar als balcons ferotges maripilis que, a crits, clamen al cel un munt de curtes series de nombres que, en desxifrar-los, el servent del minotaure, en un entre mil periples, correrà a sofocar les seues angunies que apagaràn le seues veus. Alhora, i veient que la teua angunia particular pot quedar en l'aire, i com encara no tens el nivell per abocar-te al balcó, et desfàs precipitadament de l'estimat tratge nocturn, corres sense mirar, i amb els pels que encara no han vist un mirall, enlaires amb una insuficient mà la clau que sols entén el minotaure, la que obri la porta de casa, encara no saps per quin designi diví la duus a la butxaca, i amb més cor que cap davalles per l'abisme de la salvació. Però algún esperit joganer et borra de la ment un graó que no borra de la realitat, i... Crashhh!! allà que vas tú, bombona, 1/2 café-en-llet, i jo que sé que més, a aterrar genoll en terra i bombona a la porta veïna, t'alces pregant esparverat que el turmell maltractat aguante com siga, i, uff, aguanta. Per sort, al arribar al carrer, l'atrafegat servent andí diu que la deixes allí, ho fas, i tornes a enfilar abisme amunt a l'espera de l'ambrosia que reparteix el minotaure. Quan arriba, tanques la porta, encens un cigarret, t'agafes al genoll i fas la ferma promesa de no tornar a eixir de casa sense abans rentar-te la cara.

QUEENS OF COUNTRY!

2006-11-10T12:33:00.000+01:00

TAMMY WYNETTE LORETTA LYNN

DOLLY PARTON

2-N QUINA ALEGRIA!

2006-11-02T13:24:00.000+01:00

eloineusjoanblaitaliacarlaaracelibatagongalaialucastindavidruthjosepamalia
nurianeusmariajoanendikaelviralucianoeliarosamaricarmebatistepaumaria
aidaalbacarminacarolelenainesirenekatiaisajoseannaanarosajuliomajoaida
raquelvicentlafamiliaconcepcionetaconsueloalfredoalfredoalfredosimeon
simeonsimeonconxinxelosalutrafelvicentlucminaona

SOCIOLEGS: AL CARRER!

2006-10-30T16:34:00.000+01:00

8- ¿Cuál de las dos candidatas siguientes considera idónea como futura alcaldesa de Valencia?

-Rita Barberá (2%)
-Carmen Alborch (16%)
-Scarlett Johansson (82%)

Latúria nº 2.230

THE 80's POWER

2006-10-21T02:28:00.000+02:00

O
M
D

orchestral maneuvers in the dark

EN DOS, UNA PARAULA

2006-10-21T01:40:00.001+02:00

Atura't! Hi ha una paraula que et fa somniar dies, hi ha una altra que et fa despertar a cada un d'ells. Esdevé una conversa on, si de cada paraula en fas dos, n'obtens dos, de ben reals. A quina aferrar-te? A la que et fa somniar o, més bé, a la que et desperta d'un crit? Sé la resposta, inventa'n una de nova on no et calga elegir sobre el que ja està escrit. I, clar, per al discurs no nat s'han de coure nous significats, vestits tots ells, de teles flairants d'intensos colors.

Atura't! Escolta! Hi ha una de nova amb un crit que, no puc més que, dia i nit, somniar que l'estic gaudint.

Aturada i escoltant, la por de quelcom nova paraula en dos, em fa seguir al crit que més endins resona.

En dos, una paraula: Atura't, escoltant!

I'M READY TO BE HEARTHBROKEN

2006-10-18T23:15:00.000+02:00

and LET'S GET OUT OF THIS COUNTRY,

but, always, I NEED ALL THE FRIENDS I CAN GET!

GRÀCIES ELOIET!

ÉS GOTA D'OR

2006-10-18T12:34:00.000+02:00

Potser el que ho enmarque siga fusta, plàstic o materials encara per inventar, però el fet és que si hi mires, veus paisatges, estatics potser, sempre sense una gota que els refresque. Si són en moviment, el pensament vola amb ells i acabes per enraonar sobre un acte, tan ínfim com el que havies començat a cavil.lar i, ahí, et dones colpets a l'esquena per felicitar-te per haver aconseguit una idea que de segur no canviarà el món. Però eixe és el teu gran descobriment, ningú te'l llevarà. Fa dies que amenaça la pluja, no sé per què ha d'amenaçar si tant la desitgem, però per molt que mires per una o mil finestres, mai arriba. I tot plegat, és del tot esgotador.

QUAN L'U ABRAÇA EL CINC

2006-10-18T12:10:00.000+02:00

Temps fa que una gran amiga nostra prengué com a bandera aquest moment. Un acte tan simple com abraçar pot convertir-se en tota una explosió de sensacions que, igual va i no oblidem mai, que com les em sentit passen a amuntegar-se en el gran buit de l'oblit, ple d'aquests records.

El fet és simple, ensuma, acarona, escriu el moment al full dels teus sentits, en definitiva, abraça.

A tu, amiga meua.

I EL REAGGE VA SER VALS!

2006-10-16T12:27:00.000+02:00

Sense voler volent, crec que encara no tinc totes les sensacions assimilades, i molt menys classificades, la nit del passat dissapte volarà al llarg de molt de temps per tot arreu del meu món. Per una banda, si se'm pot classificar de grupi d'algú, no podría ser d'altra que d'eixa gran dona a qui tant li agrada dibuixar al meu univers: ANTÒNIA FONT, aquesta vessant va ser coberta fins al desbordament, deixant-me a mí i a la meua insignificant "primera fila i enmig" per complet encisades. Per una altra banda, de les moltes que encara no puc ni arribar a captar, al final del concert, i a la pregunta de: "què, què tal?!" (o altres de semblants), no podia ni contestar, en realitat, no sabia que dir, ni que pensar, ni que res, jo flotava, pul.lava, somniava, o simplement res de tot això, jo era allí com a qui al final d'un orgasme ve algú altre i li diu: "Què, què tal?". Si, va ser això, un orgasme darrere un altre! Quin goig de ser dona i, clar, MULTIORGÀSMICA!

ECLIPSI DE LLUNA

2006-10-11T17:21:00.000+02:00

A la mà el llapis, als ulls el full. De sobte, al blanc un caminet comença a pendre cos, és la gran meravella de tornar a escriure. Al preàmbul tot està per fer, i no saps, ni molt menys, en que acabarà el pròleg, sols t'acompanyen les ganes de desenvolupar i transmetre noves i màgiques sensacions.

Amb aquesta breu introducció sols volia tornar a donar-me la benvinguda a aquest raconet, i poc a poc ja vorem el que vaig desenvolupant. Si, desprès de ser eclipsada per batuts i cafès primer, i tot seguit per activitats de les més diverses formes i colors (viatge, converses, passejades i la vuelta al cole), he tornat a escoltar la crida de l'esplaiar-se divagant.

A tots i totes, mil besades i abraçades!

EVGENIYA DEBRYANSKAYA

2006-06-29T02:42:00.000+02:00

Mentre l'orgull gai manifesta la seua desitjada alliberació per les grans ciutats del món, a altres tan grans com Moscú (amb la manifestació prohibida per l'alcalde) i Varsovia (plena de retrograds carregats d'estampetes), sembla que vullguen tapar el sol amb un dit. No dedicaré paraules de menyspreu a qui les mereixen, sols volia donar una veu humíl per tota la gent que no ha pogut acabar aquest dia sense blaus per tot arreu i el cor sagnant de tanta humiliació sofrida. Qui són els pecadors a aquesta història? Evgeniya, ens ha fet mal a totes...

PUTO ORGULL

2006-06-25T04:58:00.000+02:00

Tota d'orgull voldria estar plena, però aquesta nit sols el teu calor acaronarà els meus somnis.

AMANEIXER A S'HORABAIXA (inacabat)

2006-06-10T19:02:00.000+02:00

RAIG DE FOSCOR

2006-06-10T18:04:00.000+02:00

A prop i llunt, un pas més enllà, o al final a l'esquerra, tot són indicacions per arribar enlloc. Camines i corres, saltes i rebotes, mires i no veus. A la que vas, ja estàs tornant, i volies dur el cànter ple i carregues de pensaments que et buiden de son la nit. Amb tot, de sobte una imatge et pinta un somriure que, a la fi, és el que vols recordar d'un dia que t'ha fet escriure paraules per no oblidar a qui ja no et deixen desitjar.

Automàticament, el lleuger i inconcient caminar s'atura davant l'impassible homenet roig. El sabor del granissat encara fresc, et recorda que, uns minuts fa, el gust volava junt a la conversa i el cigarret plaent, ara, a la vorera amiga de gegants, els ulls tenen sol, la gent té el seu món, les rialles tenen gust, el meu cor té el gel del granissat.
Arriba la nit i el seu sopar també. Sí, nit, sopar, conversa, anuncis, calada, anècdota, conversa, silenci, comiats, conversa, adèu...dormir, intentar, voltar, llum, foscor, voltar, intentar, dormir, voltar, llum, conversa, calada, conversa, comiat, dormir...pensar, escriure, pensar, enyorar, pensar, enyorar, enyorar, enyorar (...)

PA PAPES, LES LOLITA!

2006-05-24T12:48:00.000+02:00

NOUS VENTS

2006-05-23T12:56:00.000+02:00

Amb la boca sellada per vells vents, de nou les corrents em duen a recorrer els mateixos ports, però ara els colors es veuen diferents, tot i ser els mateixos. Torne a separar els llavis per a que els mots s'encargolen i, penjada dels vostres braços, viatjar a mons d'ensomni.

Pots cambiar el que vindrà, però el viscut s'ha de tindre present (xicoteta explicació de perquè aquest espai s'assembla tant al passat)

Hola i besets de nou!!